Els ateneus hem estat capaços, any rere any, d’adaptar-nos a les circumstàncies socials i econòmiques del moment. En l’actual situació de crisi econòmica, en què la falta de finançament posa a prova totes les entitats de forma directa o indirecta, és quan es fa palesa la fortalesa del teixit associatiu català; un teixit que es va forjar sense el suport del sector públic, perquè Catalunya no tenia una administració pròpia, segons recorda l’economista Antoni Serra Ramoneda, a qui entrevistem en aquesta revista número 6.
Els ateneus comptem amb una àmplia base social que s’ha de potenciar i ampliar amb socis joves i, sobretot, dinamitzar amb molta imaginació i enginy. Aquests són alguns dels temes que més preocupen les entitats, tal com és desprèn de la taula rodona organitzada a Arenys de Munt, on directius i tresorers de cinc entitats ens han explicat les dificultats amb què es troben dia a dia i les solucions que han plantejat.
Mentrestant, a Madrid es debat la reforma de la llei de mecenatge, que haurà de permetre a les entitats mobilitzar amb més facilitat recursos econòmics a través d’incentius fiscals més poderosos. Però només se’n podran beneficiar aquelles que han estat declarades d’utilitat pública. Dels avantatges i inconvenients d’aquesta reforma n’hem parlat amb en Carles Campuzano, del grup parlamentari de CIU a Madrid, que enguany ha presentat una proposta de llei per democratitzar el mecenatge.
Aquesta revista, doncs, la dediquem a parlar de finançament, de les possibilitats i alternatives amb què podem comptar, dels errors que hem d’intentar no cometre. Els ateneus hem sabut ser autònoms, crítics i independents dels governs i del sector públic i, ara més que mai, hem de mantenir aquesta autonomia. Una autonomia que és perfectament compatible amb posar, un cop més, la nostra experiència, les nostres infraestructures i el nostre potencial humà a la disposició del país.
Reviews
There are no reviews yet.