Aquest número pot semblar excessivament solemne amb tants alts càrrecs per tot arreu: una presidenta a la portada, un president al Parlem-ne i unes quantes presidentes més en El reportatge, on es fa palesa l’evolució lenta, però ferma, cap a una feminització de la direcció dels ateneus.
També comptem amb un ministre —el de Cultura i Esports, dos dels principals puntals dels ateneus— i un mite del bàsquet, com és Aíto García Reneses, que, per la seva experiència i la seva vàlua, mereixeria ocupar un lloc destacat en el l’Olimp de l’esport, on sovint es coronen els jugadors, però rares vegades els entrenadors.
El personatge targarí del Protagonistes diria que Aíto «ha trepitjat molts terrossos». Igual que els quatre participants del debat Interessos comuns, que es basen en el seu bagatge per valorar si els ateneus haurien d’aprofitar l’estiu per fer l’agost o cal tancar per vacances. En aquest col·loqui, hi és subjacent un etern dilema a l’hora de programar activitats noves o fer-ho de manera diferent: què és primer, l’oferta o la demanda?
Necessitem superar el «sempre s’ha fet així», sobretot en un moment en què tot evoluciona molt ràpidament. Fa seixanta anys, Bob Dylan ja avisava que els temps estan canviant: «Admeteu que les aigües que us envolten han crescut i accepteu-ho aviat o us calareu fins als ossos; si creieu que val la pena conservar el vostre temps, llavors serà millor que comenceu a nedar o, si no, us enfonsareu com una pedra».
Enric Canet, a En Línia, parla, precisament, de la necessitat d’obrir els ateneus i buscar la motivació de la gent per connectar i relacionar-se amb les entitats. No n’hi ha prou en fomentar la participació, cal també que els socis s’hi sentin partícips, perquè donar la paraula només té sentit si es fa una «escolta activa».
A més a més, i si aquesta editorial fos un acròstic per descobrir l’enigma del títol?
Reviews
There are no reviews yet.