Al llarg de la història s’ha relacionat l’educació i la cultura amb la llibertat dels individus, obviant sovint que, malauradament, l’accés al coneixement no ha estat garantit de la mateixa manera per a tothom. De fet, com afirma Catherine Magnant a l’entrevista d’En clau política, «la desigualtat social també es tradueix en desigualtat cultural». És per això que hem volgut dedicar El Reportatge d’aquest número als drets culturals, uns drets poc regulats legalment i que poden contribuir a trencar les nombroses barreres que existeixen actualment per accedir a la cultura com a bé essencial que és.
Ara que sembla que avancem cap a l’objectiu de destinar el 2% dels pressupostos a la cultura, les retallades ja no són econòmiques, sinó que la tendència és escapçar a personatges i diàlegs de la literatura en pro d’una societat més inclusiva. La protagonista de la portada, Empar Moliner, critica aquesta pràctica revisionista i diu que es nega, per exemple, a explicar el Patufet dient que és «un nen d’alçada diferent empoderat perquè sap fer bones rimes».
Sembla, doncs, que part de la riquesa de la cultura també rau en el debat permanent sobre com ens veiem, com volem que ens vegin i com ens agradaria veure’ns. Desitjos que volem convertir en realitat, com la necessitat d’atreure els joves als ateneus per assegurar la supervivència de les entitats que exposa Antonio Manuel a l’Opinió, o la reivindicació perquè el coneixement de la dansa estigui present en l’educació que fa Clàudia Brufau en la seva columna d’opinió.
I, com el saber no ocupa lloc, en aquest número també descobrireu altres qüestions interessants, com el paper que, segons Marc Melillas, té la televisió de proximitat en el nou paradigma de consum digital o les noves vies de relació entre el cinema i el teixit cultural i patrimonial dels ateneus que apunta Judith Colell a En línia.
Reviews
There are no reviews yet.