Revista ATENEUS 12

Parlar de dinamització cultural en el món associatiu és parlar de la vida quotidiana de les entitats. És endinsar-se en la seva raó d’ésser, en tant que han nascut com a font de cultura i coneixement per als seus associats. Per tant, perquè l’activitat que s’hi desenvolupa esdevingui un èxit, en primer terme, ha de respondre als interessos dels membres que integren l’entitat. Per assolir aquest objectiu, és bàsic que els interessos siguin sondejats de forma habitual, d’una banda, i de l’altra, que la base social assumeixi implicació en la presa de decisions. La participació en els òrgans de gestió cultural atorga sobirania i proximitat als socis, que veuen com la seva opinió es té en compte i, conseqüentment, augmenta la repercussió en l’assistència als actes.

En segon lloc, la programació d’actes en un ateneu no es pot contemplar de forma aïllada al municipi ni a la comarca. Cal tenir present l’oferta sociocultural del territori, per evitar contraprogramació d’activitats similars, que podria minvar l’assistència. És fonamental cercar genuïtat en les activitats que es plantegen, per no caure en els cercles tancats, que podrien foragitar socis futuribles.

Existeixen diferents mecanismes a l’hora de gestionar i executar l’activitat en una entitat: hi ha ateneus que cedeixen la presa de decisions programàtiques a la seva junta directiva; hi ha ateneus que creen comissions d’organització en funció de projectes o dates festives rellevants; i hi ha ateneus que opten per traslladar la gestió a un agent dinamitzador, ja sigui una entitat pròpia de l’ateneu o un professional. Totes les opcions són bones. Sigui quina sigui la metodologia triada, el més important és que aquesta cerqui la implicació dels seus socis i la cohesió entre les entitats que s’hi aixopluguen.

Altrament, avui és clau mantenir canals oberts de difusió tant interna (entre els socis) com externa (cap a la ciutadania). L’originalitat i la constància són dos factors ineludibles perquè, en una societat sobreinformada, captem l’atenció. I per últim, cal que les entitats es posin al dia de les necessitats i inquietuds de la població. Mantenir la porta oberta a iniciatives de col·lectius joves és garantia de relleu generacional i garantia de preservació d’espais i associacions.