Revista ATENEUS 2

Catalunya afronta el repte de sobreviure sense el reconeixement legítim del marc estatutari que entre tots hem acordat i l’impacte d’una de les pitjors crisis econòmiques viscudes des de la recuperació de la democràcia.

És evident que totes dues circumstàncies centren la preocupació de bona part de les formacions polítiques amb les que ens hem reunit per exposar aquelles qüestions que creiem que són necessàries per al món ateneístic i que reflectim en un dels principals articles de la revista que teniu a les mans. Però el seu neguit no ens pot allunyar de la necessitat de transmetre a qui pot assumir la responsabilitat de governar-nos els propers quatre anys, les dificultats que viu i pateix el nostre moviment.

Hem d’aconseguir que durant aquests propers quatre anys, aquells que ens governen tinguin ben present el món ateneístic perquè els reptes que tenim davant nostre són importants. Els ateneus haurem de resoldre l’encaix dels nostres equipaments dins del PECCat; s’ha de millorar el finançament públic, la regulació de subvencions i el seu pagament; s’ha de lluitar per crear programes d’acompanyament als ateneus que tenen menys possibilitats de desplegar les seves potencialitats al territori on treballen i, sobretot, s’ha de seguir mantenint un contacte constant amb els nostres representants politics per fer-los adonar de la realitat d’un teixit cultural que mobilitza més de cent mil catalans però que encara té molta feina a fer per consolidar amb garanties l’encaix en el segle xxi.

Catalunya necessita d’un teixit associatiu fort en el treball i en les conviccions i en aquest camí sempre ens trobaran perquè, en moments com els actuals on els tribunals semblen voler manllevar la voluntat comuna, tinguem la força i l’estabilitat necessària per defensar l’espai de convivència que volem els catalans.