Revista ATENEUS 9

Catalunya ha estat capdavantera en un ampli espectre de camps d’actuació i l’associacionisme cultural no n’ha quedat al marge. La voluntat expressada a Reus l’any 1983 per part de les entitats que van crear l’actual Federació d’Ateneus de Catalunya establia la ferma voluntat d’estrènyer vincles per treballar plegats, defensar-se i debatre quin ha de ser el paper dels ateneus al present i al futur. Una proposta que continua tan viva com fa trenta anys i, el més important, que continua sent tan innovadora com ho va ser aleshores.

Sota una mateixa denominació, «ateneu», vam aconseguir unir les voluntats d’entitats que amb més de vint denominacions similars defensaven un mateix model de treball fonamentat en la defensa de la llengua, la cultura i la identitat del nostre país des de la vertebració de la societat civil. Aquesta fusió d’activitat, identitat i civisme és el que ha convertit els ateneus catalans en un fenomen únic i vigent al llarg de gairebé dos segles.

El nostre model és capdavanter precisament per aquesta idea de treball conjunt i per la versatilitat que ha sabut demostrar al llarg de tots els anys de vida dels ateneus.

La Federació d’Ateneus és, per tant, hereva d’aquest llegat i de la capacitat dels seus membres per reinventar-se constantment i per adaptar les estructures i el funcionament a les demandes del seu entorn. Aquesta mutabilitat ha estat present al llarg dels trenta anys de vida de la Federació i ha permès concentrar el millor de l’essència de les individualitats que la composen per viure una constant adaptació i una important voluntat d’anticipació.

Si la Federació del 2013 és útil per als seus associats és perquè la inquietud de tots els que en formen part porta l’empremta d’organitzacions que no poden permetre’s aturar-se. Treballem per donar visibilitat al col·lectiu i qüestionem diàriament el nostre treball a fi de cercar noves formes que ens permeten l’encaix dels ateneus al segle XXI.

I tot això, sempre, colze a colze amb el col·lectiu d’entitats, que evoluciona individualment però al mateix temps creix i s’enforteix en grup per buscar elements que continuïn consolidant les millores que tots i cadascun de nosaltres anem treballant en el dia a dia dels nostres ateneus.