Revista ATENEUS 10

Quan parlem dels ateneus com a entitats educadores no només ens referim a la formació tal i com l’entenem avui en dia, sinó també a un concepte molt més ampli que va més enllà del sistema educatiu tradicional. Són centres de difusió del coneixement que es funden amb la voluntat de contribuir a l’ensenyament lliure, a la promoció de la cultura i a la millora de la qualitat de vida de les persones. Gairebé dos segles després del seu naixement, podem dir que aquesta àmplia xarxa d’associacions ha contribuït a estructurar la societat civil tal i com la coneixem avui en dia i ha aportat canvis en el sistema educatiu gràcies a la seva capacitat d’innovació pedagògica. A l’ateneu cada alumne era, i és, un individu que aprèn a pensar, a mirar i a actuar.

A partir de la música, el teatre, el debat, l’esport, les biblioteques, els tallers, les conferències i també a través de les escoles dels ateneus, s’han desplegat els coneixements al llarg dels segles. Els ateneus van ser un canal a través del qual van arribar a Catalunya la innovació educativa de l’Escola Moderna i les teories de Freinet a més del cooperativisme educatiu, i amb tots ells la reducció de l’analfabetisme. És gràcies a aquesta tasca constant que les classes populars van poder accedir a la cultura i al coneixement.

Durant la repressió franquista els ateneus que van sobreviure van ser refugi de la cultura i la llengua, molts d’ells en clandestinitat. I en el moment de la recuperació democràtica reobren les seves portes deixant la tasca educativa en mans d’una Administració forta amb empenta per portar a terme un seguit de reformes educatives i impulsa el model de normalització lingüística.

Actualment, en un moment en què el model d’immersió lingüística perilla, la formació fora del sistema reglat impartida des dels ateneus, potser tornarà a esdevenir essencial per a la transmissió de la cultura del nostre país. No hem d’oblidar l’aportació de valors que es fa des dels ateneus i la contribució a la formació humanística de la societat, que les entitats no han deixat mai de banda ja sigui a través de l’esport, la dansa, el teatre, el cant o la música.