Revista ATENEUS 11

Els ateneus sempre hem recollit i encapçalat moltes de les iniciatives que han anat sorgint de la societat: les mútues, els socors mutus, les caixes… I hem estat el bressol de les associacions i de la cultura popular. Sempre atents i oberts als canvis que s’han produït al nostre voltant i, no cal dir-ho, també a les transformacions socials tan revolucionàries com la que va significar equiparar la dona amb l’home.

A molts ateneus, en temps no tan llunyans, les dones no tenien dret a ser sòcies. Quan al teatre s’havia de representar una dona, encara que costi d’imaginar, els papers els feien homes. Però amb constància, tenacitat i lluita es va anar capgirant aquesta situació. A poc a poc les dones hem sabut anar-nos situant amb igualtat al costat dels homes. Encara queda molt camí a fer, però ara, als ateneus, el fet que les dones formin part dels equips directius ja no és cap novetat. Som voluntàries actives, encapçalem les seccions i formem part de les juntes directives.

Tampoc és estrany, actualment, que molts ateneus tinguin dones presidint l’entitat. Personalment, crec que no és gens fàcil aconseguir tenir la confiança dels qui t’envolten i demostrar que ets igual de vàlida que qualsevol home.

Ser presidenta d’una entitat, ser mare i dona, estar treballant de manera professional, comporta deixar moltes coses al marge i saber administrar el teu temps amb molta precisió. En cadascun d’aquests papers hem d’estar al màxim de les nostres capacitats i habilitats socials per poder atendre cadascuna de les necessitats i saber escoltar amb molta atenció per poder donar la resposta adequada. Això no es pot fer d’una manera solitària, cal l’ajuda d’un bon equip, homes i dones, joves i grans. L’experiència de tots plegats t’ajuda a trobar el camí a seguir.

Cal tenir coratge i saber tirar-se a l’esquena moltes coses, la recompensa la tens al teu voltant, veient com gaudeixen petits i grans de les diferents iniciatives i activitats que ells mateixos porten a terme.