Revista ATENEUS 13

Vivim en un context d’efervescència associativa, després d’una època de conformisme relatiu. Davant d’escenaris de risc, la societat civil s’autoorganitza en plataformes, moviments socials i marees sectorials que clamen transformar dinàmiques. Els drets individuals i els col·lectius estan a l’ordre del dia a les tertúlies informals i als mitjans de comunicació. Vivim en un país que vindica el blindatge de lluites aconseguides i anhela noves llibertats, des del respecte i la tolerància.

Les entitats culturals, històricament no han estat tan sols albergs on allotjar activitat d’oci. Han estat espais amables d’acollida de les persones que les han impulsat, que se les han sentit casa seva. Han contribuït a formar i culturitzar tots els estaments socials, des dels menys als més instruïts. Els ateneus, casals, casinos, orfeons, corals, etc. han estat, alhora, bressol i palanca de cohesió social als municipis. I ho han aconseguit des de l’esforç quotidià i sense fer massa enrenou, fins al punt que avui sabem distingir la identitat pròpia de cada ateneu arrelada al territori.

Els ateneus han servit, en ocasions, de contrapès davant de les mancances de les administracions. Perquè han recollit els neguits i necessitats de la ciutadania. Amb la seva programació i mètodes escollits, cada entitat ha estat agent social de la “cosa pública”, la política. Segurament pel maltractament conceptual del terme “política”, moltes entitats s’autodefineixen com a apolítiques, quan en el fons es refereixen a que són apartidistes. Perquè de política, no només en fan els polítics o els partits. Totes les persones en fem cada dia en les nostres tries, actuem en funció de la mirada política que concebem del món.

Tenint clar aquest matís, avui, com ho feien ahir, els ateneus tenen un paper clau en la construcció diària del país, des de la base, des de la societat civil, fins a les institucions més elevades. Esdevenen espais de seguretat quan el clima és vulnerable i mantenen les portes obertes a les demandes del carrer. Escolten i atenen la ciutadania, perquè són la ciutadania. I s’impliquen amb aquesta perquè són engranatge de la vida en comunitat. Els posicionaments, manifestacions, manifestos, marxes, concentracions, accions de protesta, … són l’avantsala de realitats millors. I és que els canvis que s’originen en els individus, acabaran empenyent la transformació social de l’entitat, el poble i el país que estimen.